La nit del 20 al 21 de juliol de 1969, el món sencer veia astorat per la televisió com Neil Armstrong es convertia en el primer ésser humà que trepitjava la superfície de la Lluna. 50 anys més tard, aquest famós “petit pas per a l’home, gran pas per a la humanitat” es continua recordant com una de les fites més grans de la història. CosmoCaixa ha celebrat l’efemèride amb el cicle “50 anys de l’arribada a la Luna” i diverses activitats al voltant de l’esdeveniment: conferències, exposicions, visites, etc. Hem tingut el privilegi de compartir uns moments amb Reinhold Ewald, físic i astronauta alemany que va participar en l’expedició Soyuz TM-14 en el viatge cap a l’Estació Espacial Mir el 1997. Tot i que actualment es dedica a l’ensenyança a la Universitat de Stuttgart, Ewalf ens parla de la seva experiència i de la transcendència i utilitat dels viatges espacials.
Els viatges espacials desperten tota mena de pensaments. Des de reflexions apressades sobre la Terra i la humanitat, fins a les idees més fantasioses sobre l’existència de vida extraterrestre. Però el cert és que la tècnica, la ciència i la curiositat per l’univers que ens rodeja ja són estímuls suficientment potents perquè matèries com l’astronomia o la física mereixin estar més a prop del gran públic. “Trobar restes de vida a Mart és una visió molt potent, ens diu Reinhold Ewald, però l’important és alimentar l’interès dels joves per l’espai, com ho fa CosmoCaixa: es tracta, abans que res, de plantar llavors que despertin vocacions en l’àmbit de la ciència, l’enginyeria o les matemàtiques”.
Quina preparació cal per convertir-se en astronauta?
Primer s’ha de passar una selecció, i n’hi ha molt poques a Europa. Jo vaig tenir la sort de tenir tots els elements necessaris quan va sortir-ne una: havia acabat els estudis de Física i Astronomia i vaig poder presentar-m’hi per participar en una missió. Un cop a l’equip, et porten per diverses parts del món perquè et familiaritzis amb els elements que calen per a un vol espacial. Aleshores, encara et queden dos anys abans no t’autoritzin a volar a l’espai, perquè l’entrenament és molt intens i hi ha moltes coses que has d’aprendre abans de fer un viatge espacial. És com haver de tornar a escola després de la universitat…
Observar la Terra des de l’espai deu canviar la visió que tens del que és el món i la humanitat…
Soc físic i em van preparar per dur a terme tasques tècniques, o sigui que en el moment de ser a l’espai no penses en cap altra cosa. Però amb el temps t’adones de lloc meravellós on has estat, i d’haver estat flotant en comptes de caminant sobre la terra. Des de l’espai només veus una Terra, no hi veus fronteres, no hi veus regions i aquest és el millor missatge que podem transmetre a la gent que hi viu.
L’estació MIR va marcar una fita en la millora de relacions entre els Estats Units i la URSS. Com es perceben els problemes polítics i militars des de l’espai?
No entens per què la gent lluita en guerres quan col·laborant es podrien resoldre tots els problemes. L’important és que tota la població tingui accés a aigua potable i que el menjar es distribueixi de manera que ningú no mori de gana. I això és una cosa que podem fer perquè la Terra està idealment dotada de recursos per satisfer les nostres necessitats. Cap altre planeta no té aquests recursos. Si vols anar a Mart, endavant, però tindràs una vida molt dura perquè no hi ha res que hi creixi i estaràs sotmès a tot un seguit de radiacions. La prioritat és fer que la Terra sigui un lloc habitable per a tota la humanitat. Això és el que penses quan ets allà dalt i veus tot el que la Terra ens ofereix.
Hi ha plans de colonitzar la Lluna i Mart. Quins són els desafiaments principals que s’han de superar per aconseguir-ho?
Ara mateix hi ha una voluntat a escala internacional de tornar a la Lluna i és important que no sigui una cosa que depengui només d’una nació. Anar més enllà és més complicat, sobretot per tot el que es necessita per assegurar-ne el retorn i pel perill que suposen les radiacions. No podem anar amb presses, perquè primer ens hem d’assegurar que tenim la tecnologia adequada.
Què aporten els experiments que s’han fet a l’espai en la nostra vida diària?
Fem aquests experiments a l’espai perquè no s’aconsegueixen els mateixos resultats que a la Terra. Necessitem l’entorn espacial per estudiar les radiacions, analitzar l’efecte de la manca de gravetat o del canvi de temperatura en les vacunes, exposar els nostres cossos a la manca de gravetat i observar-ne l’efecte sobre els sistemes biològics o físics, etc. Així veiem com reaccionen els nostres cossos a aquests entorns extrems, i la veritat és que ho fan molt bé. És un miracle que ens hi puguem adaptar amb tanta facilitat. A més, la manca de gravetat també permet crear nous materials que mai no es podrien barrejar a la Terra.
Aquest any es compleix mig segle de l’arribada de l’home a la Lluna. Amb la perspectiva que donen aquests 50 anys, quina diries que va ser la importància real d’aquest fet, més enllà del valor simbòlic?
No va ser un símbol, sinó que va aportar moltes respostes científiques i avui dia encara es fan servir els instruments científics que s’hi van deixar, com ara el reflector de llum, que es fa servir constantment. Però de la mateixa manera que a l’Antàrtida, primer s’hi ha de col·locar una estació d’ús transitori i després anar-la desenvolupant. Per a la Lluna, el que necessitem és una col·laboració internacional que disposi dels millors recursos per instal·lar-hi un centre d’investigació permanent.
Entrevista: Raúl M. Torres
Fotografia: Rita Puig-Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario