Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)

 La malaltia pulmonar obstructiva crònica (també coneguda amb les seves sigles, MPOC) és una alteració que obstrueix o dificulta de manera persistent la circulació normal d'aire en l'arbre respiratori.

L'MPOC es produeix perquè s'inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Els alvèols són unes petites bosses en contacte directe amb els vasos sanguinis, on arriba l'aire que entra pels pulmons a través d'uns conductes que es van bifurcant progressivament (els bronquis). Als alvèols és on es produeix l'intercanvi de gasos entre el medi exterior i l'interior de l'organisme, és a dir, és on l'oxigen passa

a la sang i s'elimina diòxid de carboni.

El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec en fer les activitats de la vida diària.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment l'MPOC esdevé la tercera causa de mort arreu del món.

Hi ha dos tipus principals de malaltia pulmonar obstructiva crònica:

• Bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc.
• Emfisema, caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps.

• Causes

  La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats d'aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys.

  La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d'inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera.

  El fum de l'ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.

  Altres factors que poden influir en l'aparició de la malaltia són:

  • condicions o problemes de salut abans de néixer i durant els primers anys de vida, com ara el retard del creixement intrauterí, la prematuritat i les infeccions respiratòries freqüents o greus en la infància, que afecten el desenvolupament dels pulmons;
  • l'asma en la infància, i
  • el dèficit d'alfa-1 antitripsina (proteïna que protegeix els pulmons i el fetge), una malaltia minoritària congènita que pot provocar MPOC en edats primerenques.

  • Símptomes

    La majoria de persones afectades tenen tos (a la qual en molts casos no donen importància i anomenen "tos del fumador"). La tos s'acompanya de producció d'esput més o menys blanquinós, però que pot augmentar de volum i canviar de color quan es produeixen aguditzacions dels símptomes.

    De mica en mica les persones amb MPOC experimenten ofec quan fan activitat física i, progressivament, eviten fer aquelles activitats que desencadenen aquest ofec. La malaltia pulmonar obstructiva crònica és la causa de la tendència al sedentarisme de les persones que la pateixen i, a la llarga, es produeix l'anomenada "espiral de l'ofec": en tenir ofec no fan activitat, en no fer activitat es perd forma física i, per tant, l'ofec es presenta amb activitats cada cop més simples. Aquesta "espiral de l'ofec" s'arriba a manifestar en casos avançats quan es fan les activitats bàsiques de la vida diària: higiene personal, menjar, vestir-se…

    El deteriorament de la funció pulmonar és progressiu i, per tant, l'empitjorament dels símptomes també ho és.

    Al llarg de l'any, moltes vegades coincidint amb infeccions respiratòries, les persones afectades presenten aguditzacions dels símptomes (més tos, més producció d'esput, més ofec i, de vegades, febre alta). Aquestes situacions requereixen tractament específic i, de vegades, són la causa d'un ingrés a l'hospital.

  • Diagnòstic

    El diagnòstic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica el fa el metge o la metgessa tenint en compte dos aspectes clau: la història clínica i la presència d'una obstrucció al flux aeri en una espirometria.

    L'espirometria és una prova indolora per a la qual no es requereixen condicions especials. Consisteix en mesurar la quantitat d'aire que una persona és capaç d'expulsar del pulmó i amb quina velocitat ho pot fer.

    Els fluxos i volums respiratoris més importants que permet mesurar aquesta prova són:

    • La capacitat vital forçada. Es tracta del volum d'aire espirat després de fer una inspiració màxima.

    • El volum expiratori en el primer segon. És el volum d'aire que es mobilitza en el primer segon de l'expiració forçada després d'una inspiració màxima. Normalment, en el primer segon surt el 80% de l'aire, però en persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica aquesta xifra baixa a causa dels canvis produïts per la malaltia.

    La relació entre aquests dos volums permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri. L'espirometria permet detectar-ho fins i tot en persones que gairebé no presenten símptomes.

    En alguns casos es requereixen proves més complexes i, de vegades, cal mesurar directament la quantitat d'oxigen que hi ha lla

    Tractament

    L'abordatge terapèutic preveu el tractament farmacològic i el no farmacològic. El fet que es parli de "deteriorament progressiu de la funció pulmonar" i d"'irreversibilitat del dany pulmonar" no vol dir que l'MPOC no tingui tractament.

    És una malaltia prevenible i tractable, però és crònica; per tant, no té un tractament curatiu. No es pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però es pot optimitzar allò que encara es té.

    L'element clau del tractament és deixar de fumar.

     

    Tractament no farmacològic
    
    Seguir una alimentació equilibrada i fer activitat física de forma regular són mesures que afavoreixen el control de la malaltia.

    Pel que fa a la vacunació, cal seguir les pautes recomanades pel metge o la metgessa de capçalera. A les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, se’ls recomana que es vacunin contra la grip, la COVID-19 i el pneumococ.

    
    Tractament farmacològic

    Els fàrmacs ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, a mantenir la funció pulmonar i a reduir el nombre d'aguditzacions. Cal fer-los servir adequadament perquè requereixen un entrenament bàsic per aconseguir els efectes terapèutics esperats, atès que s'administren a través d'inhalacions.

    • Broncodilatadors: són medicaments que s’inhalen i relaxen els músculs de les vies respiratòries i la dilatació dels bronquis. N’hi ha de dos tipus:
      • D’acció llarga, que són el tractament de base i s’han de prendre cada dia.
      • D’acció curta, que es fan servir com a tractament de rescat per a l’alleujament puntual dels símptomes i només s’han de prendre si cal.
    • Corticoides inhalats: tenen efecte antiinflamatori en les vies respiratòries. Mai s’han de prendre sols, sinó combinats amb els broncodilatadors.
    • En cas d'exacerbació (més moc, més ofec, febre, etc.), el tractament es basa en l’augment de la dosi dels inhaladors ‘de rescat’ i també pot incloure l'administració de corticoides.
    • Si hi ha infecció, el metge o metgessa pot prescriure un antibiòtic.

    • Prevenció

      La capacitat addictiva de la nicotina és molt elevada, i per això la millor prevenció és no començar a fumar. Si s'és fumador o fumadora, val més deixar el tabac com més aviat millor.

      Finalment, l'espai lliure de fum també és una manera de prevenir l'impacte del fum del tabac en les persones no fumadores.

    • 
      

     mitjançant una extracció de sang arterial (és el que s'anomena una "gasometria arterial").

  •